Des de fa uns dies
tenim una governanta molt moderna, que ha accedit al càrrec mitjançant un
procés de promoció interna i que a diferència de l’anterior, feliçment jubilada,
ha estudiat turisme, parla anglès i té unes habilitats ofimàtiques prou
desenvolupades. Amb un to amable, s’ha dedicat des de primera hora a fer-nos
entrevistes per tal de polsar els anhels de la plantilla de cambreres.
Assegudes com a les entrevistes d’Ana Pastor, amb una tauleta pel mig on ens
havien servit te amb galetes en safata de plàstic, la nova governanta s’interessava
pel meu futur. Em va preguntar si tenia ‘mobilitat geogràfica’. Per la
mobilitat funcional no calia preguntar, perquè està prou demostrat que allà on
ens demanen anar hi anem sense remugar. Com sóc una dona molt valenta, li vaig
explicar que, encara que no entrava en els meus plans, canviar de població era
una cosa que no rebutjaria completament. Em va felicitar, emocionada, i va
afegir ‘que no entenia eixa classe de
persones que romanen al mateix centre de treball, a la mateixa població, tota
la vida’. Era tant con dir-me que no entenia com hi ha persones que volen
tindre família,casar-se, comprar un
habitatge, dur els fills a la mateixa escola, donar-los un ambient estable on
puguen tindre uns amics i unes relacions duradores, veure’ls anar a la
universitat i haver-los de llançar de casa perquè es busquen la vida, quan ja
ben grans abusen dels pares. La governanta no entén que puguen haver persones
que es dediquen a netejar sempre les mateixes instal·lacions. Com si anar de rodamóns,
llogant pisos ací i allà, buscar col·legi als marrecs i adaptar-se a la duresa
de nous matalassos fos l’hòstia. La governanta és, sens dubte, una xica molt
eixerida que s’estima més el dubtós urc de triomfar dins el món empresarial que
tenir una xarxa estable de relacions socials. Ja se sap que les dones conciliem
la vida professional amb la personal a còpia de treballar tot el dia i que els homes no sempre ens fan costat amb les tasques domèstiques, però les persones
que encara creiem a la família hauríem de tenir la possibilitat d’ésser
promocionades sense renunciar al nostre estil de vida.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada