dimecres, 20 de gener del 2016

Conciliació laboral




Des de fa uns dies tenim una governanta molt moderna, que ha accedit al càrrec mitjançant un procés de promoció interna i que a diferència de l’anterior, feliçment jubilada, ha estudiat turisme, parla anglès i té unes habilitats ofimàtiques prou desenvolupades. Amb un to amable, s’ha dedicat des de primera hora a fer-nos entrevistes per tal de polsar els anhels de la plantilla de cambreres. Assegudes com a les entrevistes d’Ana Pastor, amb una tauleta pel mig on ens havien servit te amb galetes en safata de plàstic, la nova governanta s’interessava pel meu futur. Em va preguntar si tenia ‘mobilitat geogràfica’. Per la mobilitat funcional no calia preguntar, perquè està prou demostrat que allà on ens demanen anar hi anem sense remugar. Com sóc una dona molt valenta, li vaig explicar que, encara que no entrava en els meus plans, canviar de població era una cosa que no rebutjaria completament. Em va felicitar, emocionada, i va afegir  ‘que no entenia eixa classe de persones que romanen al mateix centre de treball, a la mateixa població, tota la vida’. Era tant con dir-me que no entenia com hi ha persones que volen tindre família,casar-se,  comprar un habitatge, dur els fills a la mateixa escola, donar-los un ambient estable on puguen tindre uns amics i unes relacions duradores, veure’ls anar a la universitat i haver-los de llançar de casa perquè es busquen la vida, quan ja ben grans abusen dels pares. La governanta no entén que puguen haver persones que es dediquen a netejar sempre les mateixes instal·lacions. Com si anar de rodamóns, llogant pisos ací i allà, buscar col·legi als marrecs i adaptar-se a la duresa de nous matalassos fos l’hòstia. La governanta és, sens dubte, una xica molt eixerida que s’estima més el dubtós urc de triomfar dins el món empresarial que tenir una xarxa estable de relacions socials. Ja se sap que les dones conciliem la vida professional amb la personal a còpia de treballar tot el dia i que els homes no sempre ens fan costat amb les tasques domèstiques, però les persones que encara creiem a la família hauríem de tenir la possibilitat d’ésser promocionades sense renunciar al nostre estil de vida.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada