Profeta Pablo

Impressionada per la lectura que Pablo Iglesias recomana durant els seus debats universitaris, ‘Ètica de la raó pura’, descobrisc una altra Ethika molt més controvertida, la del raper The Game, que s'ha mostrat en Instagram lluint els calçotets que li ha regalat aquesta marca de roba íntima (veure fotos). Tots tenim un avantatge comparatiu, Déu n’hi do! Entre l'ètica i la crítica a la qual al·ludia la recomanació del líder de Podemos, trie l'autocrítica. Pablo Iglesias hauria de llegir Bestiari, de Ramon Llull. M'ha tocat veure a la porta de l'hotel l'escenificació d'una faula d’Isop , o del propi Ramon Llull, en versió multa de trànsit. Quatre lleons (funcionaris)  tractaven d’abatre un elefant davant l'atenta mirada d'una zebra encuriosida. La solidesa de l'elefant no es veu pertorbada per la feresa dels felins, que ataquen pels quatre costats sense aconseguir derrocar el seu objectiu. Quan, esgotats, els lleons desisteixen, decideixen atacar la divertida zebra, que fins a aqueix moment es creia fora de perill. Van a per ella i se la mengen. Ho dic perquè em va tocar veure com una grua tractava d’emportar-se un autobús estacionat en un lloc prohibit, davant de l'hotel. Davant la impossibilitat de moure’l, els funcionaris es van endur un altre cotxe que estava aparcat pels topants i assumpte resolt. No anaven a fer el viatge debades. El pont de la Puríssima ha tingut moltíssimes anècdotes, però cap de tanta envergadura, així, en tres paraules, com la del raper The Game. Són ganes de fer-se de notar. Diuen que la marca Ethika està venent-se com en la vida. Pablo és profeta.

I giardini di Marzo

No tinc molt clar què significa això de les classes mitjanes. Sempre havia pensant que es tractava de famílies que vivien de professions liberals, com ara metges i advocats. També els botiguers que comptaven amb un bon grapat d’empleats o els agricultors amb bona cosa de terres i collites es consideraven d’eixa estofa. Això era abans. Ara no. Molt sovint sent allò de ‘treballadors de classe mitjana’, que crec que vol dir que  són treballadors per compte d'altri que arriben a fi de mes. El concepte de classe mitjana sol vindre a col·lació per explicar les conseqüències negatives de la crisi sobre l’estructura social, encara que a mi sempre m’ha paregut que tindre un sou de mil euros i una hipoteca que pagar és senyal d’estar en perill d’exclusió social. Fer vacances és també senyal de pertinença a aquesta fràgil classe social. S’acosta el pont de la Puríssima i estem totes tremolant pensant en l’onada gegant de turistes domèstics que ens caurà sobre. M’imagine que jo sóc la primera que quan vaig a un establiment vull que em reconeguen. El reconeixement d’eixa diferència amb les classes immediatament més baixes és el tret distintiu de la nostra classe mitjana, i clar, com que la diferència és mínima, hem de reclamar a muntó per obtindre el feedback desitjat. A Brasil, segons diuen, és encara pitjor. Després de la incorporació en fals de desenes de milions de pobres a les classes mitjanes, al país li ha arribat la seua pròpia Gran Recessió. Nosaltres continuem on estàvem. La inflació s'enquista a la zona 0% i obliga Draghi a ampliar estímuls. És a dir, a donar-li a la maquineta de fer diners. Mentre hi hagen llits que fer i cambres que agençar continuaré arribant on deia aquella cançó de  Lucio Battisti : al 21 del mese i nostri soldi erano già finiti.

L'escalfament global i la Pilota d'Or

He acabat de fer la cambra d’una parella ben curiosa. Ella té trets xinesos i ell és de raça negra. Justetament ara que Fox Life estrena ‘Recién llegados’ , una comèdia que examina les tensions racials amb els asiàtics als EUA. La parella, com dic, han llogat la suite nupcial per un parell de nits. Són novençans, no cal dir-ho,  i no els ve de gust que entre a arranjar la cambra en cap moment. Normal, van a la seua. Precisament Obama i Xi Jinping, una parella novençana del mateix estil, s’han posat d’acord a recitar el ‘Jo més que tu, estimat’ en la cimera del clima, a Paris,  i, clar, a hores d’ara ningú s’ho acaba de creure. La cimera aital sembla una mena de Chemsex a la francesa, on els mandataris mostren voluntats d’entesa de manera frenètica, compulsiva i conspícua. Ja veurem que fan a l’endemà, quan se’ls passe l’efecte i  en tornar a casa hagen de fer front als poderosos lobbys casolans. Parlant de grups de pressió. Aquí Iberdrola va aconseguir que els consumidors pagarem 105 milions de més manipulant el preu de la llum en 2013 i ara competència els multa amb 25. Seria més just que ens tornaren els diners, ja posats ¿No està demanant Hollande  una justícia climàtica? Jo demane humilment una justícia elèctrica. Parlant de Justícia, ara que la FIFA ha revelat els noms dels tres finalistes a la Pilota d’Or el mateix dia del debat a tres organitzat pel diari El País, ens queda el dubte de qui farà de Neymar entre els polítics ¿Serà Rivera o Iglesias qui ocupe finalment un lloc al podi? Segons els lectors de El País, el guanyador va estar el líder de Podemos. Personalment, crec que qui  va aconsellar Rivera que es posara corbata no té ni idea del moment que estem vivint.