Profeta Pablo

Impressionada per la lectura que Pablo Iglesias recomana durant els seus debats universitaris, ‘Ètica de la raó pura’, descobrisc una altra Ethika molt més controvertida, la del raper The Game, que s'ha mostrat en Instagram lluint els calçotets que li ha regalat aquesta marca de roba íntima (veure fotos). Tots tenim un avantatge comparatiu, Déu n’hi do! Entre l'ètica i la crítica a la qual al·ludia la recomanació del líder de Podemos, trie l'autocrítica. Pablo Iglesias hauria de llegir Bestiari, de Ramon Llull. M'ha tocat veure a la porta de l'hotel l'escenificació d'una faula d’Isop , o del propi Ramon Llull, en versió multa de trànsit. Quatre lleons (funcionaris)  tractaven d’abatre un elefant davant l'atenta mirada d'una zebra encuriosida. La solidesa de l'elefant no es veu pertorbada per la feresa dels felins, que ataquen pels quatre costats sense aconseguir derrocar el seu objectiu. Quan, esgotats, els lleons desisteixen, decideixen atacar la divertida zebra, que fins a aqueix moment es creia fora de perill. Van a per ella i se la mengen. Ho dic perquè em va tocar veure com una grua tractava d’emportar-se un autobús estacionat en un lloc prohibit, davant de l'hotel. Davant la impossibilitat de moure’l, els funcionaris es van endur un altre cotxe que estava aparcat pels topants i assumpte resolt. No anaven a fer el viatge debades. El pont de la Puríssima ha tingut moltíssimes anècdotes, però cap de tanta envergadura, així, en tres paraules, com la del raper The Game. Són ganes de fer-se de notar. Diuen que la marca Ethika està venent-se com en la vida. Pablo és profeta.

I giardini di Marzo

No tinc molt clar què significa això de les classes mitjanes. Sempre havia pensant que es tractava de famílies que vivien de professions liberals, com ara metges i advocats. També els botiguers que comptaven amb un bon grapat d’empleats o els agricultors amb bona cosa de terres i collites es consideraven d’eixa estofa. Això era abans. Ara no. Molt sovint sent allò de ‘treballadors de classe mitjana’, que crec que vol dir que  són treballadors per compte d'altri que arriben a fi de mes. El concepte de classe mitjana sol vindre a col·lació per explicar les conseqüències negatives de la crisi sobre l’estructura social, encara que a mi sempre m’ha paregut que tindre un sou de mil euros i una hipoteca que pagar és senyal d’estar en perill d’exclusió social. Fer vacances és també senyal de pertinença a aquesta fràgil classe social. S’acosta el pont de la Puríssima i estem totes tremolant pensant en l’onada gegant de turistes domèstics que ens caurà sobre. M’imagine que jo sóc la primera que quan vaig a un establiment vull que em reconeguen. El reconeixement d’eixa diferència amb les classes immediatament més baixes és el tret distintiu de la nostra classe mitjana, i clar, com que la diferència és mínima, hem de reclamar a muntó per obtindre el feedback desitjat. A Brasil, segons diuen, és encara pitjor. Després de la incorporació en fals de desenes de milions de pobres a les classes mitjanes, al país li ha arribat la seua pròpia Gran Recessió. Nosaltres continuem on estàvem. La inflació s'enquista a la zona 0% i obliga Draghi a ampliar estímuls. És a dir, a donar-li a la maquineta de fer diners. Mentre hi hagen llits que fer i cambres que agençar continuaré arribant on deia aquella cançó de  Lucio Battisti : al 21 del mese i nostri soldi erano già finiti.

L'escalfament global i la Pilota d'Or

He acabat de fer la cambra d’una parella ben curiosa. Ella té trets xinesos i ell és de raça negra. Justetament ara que Fox Life estrena ‘Recién llegados’ , una comèdia que examina les tensions racials amb els asiàtics als EUA. La parella, com dic, han llogat la suite nupcial per un parell de nits. Són novençans, no cal dir-ho,  i no els ve de gust que entre a arranjar la cambra en cap moment. Normal, van a la seua. Precisament Obama i Xi Jinping, una parella novençana del mateix estil, s’han posat d’acord a recitar el ‘Jo més que tu, estimat’ en la cimera del clima, a Paris,  i, clar, a hores d’ara ningú s’ho acaba de creure. La cimera aital sembla una mena de Chemsex a la francesa, on els mandataris mostren voluntats d’entesa de manera frenètica, compulsiva i conspícua. Ja veurem que fan a l’endemà, quan se’ls passe l’efecte i  en tornar a casa hagen de fer front als poderosos lobbys casolans. Parlant de grups de pressió. Aquí Iberdrola va aconseguir que els consumidors pagarem 105 milions de més manipulant el preu de la llum en 2013 i ara competència els multa amb 25. Seria més just que ens tornaren els diners, ja posats ¿No està demanant Hollande  una justícia climàtica? Jo demane humilment una justícia elèctrica. Parlant de Justícia, ara que la FIFA ha revelat els noms dels tres finalistes a la Pilota d’Or el mateix dia del debat a tres organitzat pel diari El País, ens queda el dubte de qui farà de Neymar entre els polítics ¿Serà Rivera o Iglesias qui ocupe finalment un lloc al podi? Segons els lectors de El País, el guanyador va estar el líder de Podemos. Personalment, crec que qui  va aconsellar Rivera que es posara corbata no té ni idea del moment que estem vivint.

Un diari de Madrid fa pública una més que possible coalició post electoral

M’agradaria tindre un poder amb què netejar les habitacions amb la ment. Això seria increïble. Podria fer-ho fins i tot des de casa. No caldria ni pertànyer a l’empresa. Ho faria de bon rotllo, només per ajudar  les nombroses companyes que han de endreçar més de vint cambres en unes poques hores, les pobres. Crec que es diu telecinesi, ves a saber. Tinc entès que en molts oficis estan fent servir aquest súper poder per tal de treballar des de casa. Ho diu ben clar el titular de l’entrevista que La Razón fa a Josep Duran i Lleida : ‘Si al PP li falten 30 o 40 diputats, Unió està disposada per a un govern de coalició’. Això sí és una oferta que ningú podria rebutjar. Trenta o quaranta diputats de no-res. Amb aquesta declaració la situació política espanyola aclareix l’embolic. No sé com  la borsa no està eufòrica i la prima de risc al mínim anual. No m’ho explique, xica. És clar que Duran i Lleida espera fer coalició amb el govern eixit de les properes eleccions generals des de casa, una legítima aspiració, perquè en seu parlamentària no ho podrà fer, de confirmar-se les enquestes. Ja m’agradaria que un home tan assenyat com el senyor Duran haguera sigut capaç de denunciar les coses que passaven dins la coalició amb què es presentava a les eleccions fins no fa molt. Aspirar a moure coses a distància, però, no equival a poder llegir la ment de qui tenim al costat. Trenta o quaranta diputats. Qui té fam, somia rotllos.

El País, La Razón i la guerra

Estic seguint amb interès els debats periodístics, per no dir ideològics, al voltant de la guerra. Si per El País fora, aniríem totes vestides de caqui pels corredors de l’hotel per agençar les cambres i duent el palmell a les temples en veure la governanta. La Razón es queixa de les manifestacions contràries a la guerra i les titlla “d’ intent de ressuscitar l'enfrontament partidista del no a la guerra per part de l'extrema esquerra espanyola, el pacifisme de la qual beu de les mateixes fonts ideològiques dels moviments comunistes occidentals de la Guerra Freda, quan el concepte de pau depenia  del costat del mur de Berlín on es tingueren les simpaties”. La guerra liberal que demana la intervenció de l’estat en aquesta mena d’assumptes bèl·lics l’hi nega quan es tracta d’una iniciativa privada, com Abengoa. Ho diu Juan Ramón Rallo a la segona plana de La Razón “El capitalisme és un sistema econòmic en què qui ha invertit acertadament obté grans guanys i qui ha invertit malament recull notables pèrdues”. Convé recordar que el govern va suprimir a corre-cuita les primes a les renovables l’any 2013, quan les empreses esperaven obtindre encara 200.000 euros al llarg de la vida útil de les plantes d’energia. Diversos inversos internacionals van, llavors, denunciar Espanya pel sobtat canvi de legislació i l’arbitrarietat amb què es van prendre aquelles noves mesures de caire liberal. Des del meu punt de vista, tancar les plantes i haver de fer front a les sentències condemnatòries dels tribunals internacionals seria el pitjor escenari possible. Tornem a la guerra. Estem en precampanya i sembla ser que el partits que rebutgen respostes bel·licistes contra els atemptats a París, malgrat el que diu La Razón, no acaben de mullar-se del tot. Pablo Iglesias i Alberto Garzón no hi han assistit, adduint raons d’agenda. Colau sí, es clar. Ella és un exemple de coherència.

Divendres Negre

Ara que estan passant coses que s’assemblen tant a les que van passar fa cent anys és hora que isca el meu nom a la palestra: em diuen Gilberta  Swann i sóc cambrera de pisos. Qualsevol ressemblança amb el personatge de Proust és pura crueltat: jo he de treballar i no em queda gaire temps per tirar aquesta columna endavant amb un mínim de dignitat. Ho he d’intentar, però.

L’encete un dia després del Black Friday amb un armari ple de peces de roba sense estrenar i la targeta de crèdit eixuta. Diuen que els botiguers estan contents. En realitat, de vestits i faldilles estic ben servida, perquè l’hotel no és capaç de reciclar totes les peces que els hostes deixen darrere voluntàriament. Els equipatges de mà són més aviat petits i els forasters s’estimen més carregar-los de paquets de tabac que no de roba. Encara que estiga tota nova. Diuen que el retard en l’arribada del fred ha impactat amb força en les vendes de les botigues. Jo estic encantada. Fins no fa molt anava encara amb la roba d’estiu fent veure cuixa. Tots tenim un avantatge comparatiu.

Compre el menjar sempre al mateix establiment. Precisament ahir, divendres negre, hi havia les caixes del Gran Recapte del Banc dels Aliments. Vaig contribuir amb pots de fideus orientals instantanis  - dels que només hi cal afegir aigua bullent - , una llanda de mandonguilles i una de llentilles. La nostra societat té contrastos inexplicables.

I tot això amb uns preus al consum en negatiu, malgrat la pujada de la llum, i trobar-se a les portes de la fallida més gran de la història a Espanya,  la de l’empresa d’energies renovables Abengoa. Tinc la dèria que si Mariano la nacionalitzara guanyaria les eleccions del 20D.

Ja en parlarem