El País, La Razón i la guerra

Estic seguint amb interès els debats periodístics, per no dir ideològics, al voltant de la guerra. Si per El País fora, aniríem totes vestides de caqui pels corredors de l’hotel per agençar les cambres i duent el palmell a les temples en veure la governanta. La Razón es queixa de les manifestacions contràries a la guerra i les titlla “d’ intent de ressuscitar l'enfrontament partidista del no a la guerra per part de l'extrema esquerra espanyola, el pacifisme de la qual beu de les mateixes fonts ideològiques dels moviments comunistes occidentals de la Guerra Freda, quan el concepte de pau depenia  del costat del mur de Berlín on es tingueren les simpaties”. La guerra liberal que demana la intervenció de l’estat en aquesta mena d’assumptes bèl·lics l’hi nega quan es tracta d’una iniciativa privada, com Abengoa. Ho diu Juan Ramón Rallo a la segona plana de La Razón “El capitalisme és un sistema econòmic en què qui ha invertit acertadament obté grans guanys i qui ha invertit malament recull notables pèrdues”. Convé recordar que el govern va suprimir a corre-cuita les primes a les renovables l’any 2013, quan les empreses esperaven obtindre encara 200.000 euros al llarg de la vida útil de les plantes d’energia. Diversos inversos internacionals van, llavors, denunciar Espanya pel sobtat canvi de legislació i l’arbitrarietat amb què es van prendre aquelles noves mesures de caire liberal. Des del meu punt de vista, tancar les plantes i haver de fer front a les sentències condemnatòries dels tribunals internacionals seria el pitjor escenari possible. Tornem a la guerra. Estem en precampanya i sembla ser que el partits que rebutgen respostes bel·licistes contra els atemptats a París, malgrat el que diu La Razón, no acaben de mullar-se del tot. Pablo Iglesias i Alberto Garzón no hi han assistit, adduint raons d’agenda. Colau sí, es clar. Ella és un exemple de coherència.