Un diari de Madrid fa pública una més que possible coalició post electoral

M’agradaria tindre un poder amb què netejar les habitacions amb la ment. Això seria increïble. Podria fer-ho fins i tot des de casa. No caldria ni pertànyer a l’empresa. Ho faria de bon rotllo, només per ajudar  les nombroses companyes que han de endreçar més de vint cambres en unes poques hores, les pobres. Crec que es diu telecinesi, ves a saber. Tinc entès que en molts oficis estan fent servir aquest súper poder per tal de treballar des de casa. Ho diu ben clar el titular de l’entrevista que La Razón fa a Josep Duran i Lleida : ‘Si al PP li falten 30 o 40 diputats, Unió està disposada per a un govern de coalició’. Això sí és una oferta que ningú podria rebutjar. Trenta o quaranta diputats de no-res. Amb aquesta declaració la situació política espanyola aclareix l’embolic. No sé com  la borsa no està eufòrica i la prima de risc al mínim anual. No m’ho explique, xica. És clar que Duran i Lleida espera fer coalició amb el govern eixit de les properes eleccions generals des de casa, una legítima aspiració, perquè en seu parlamentària no ho podrà fer, de confirmar-se les enquestes. Ja m’agradaria que un home tan assenyat com el senyor Duran haguera sigut capaç de denunciar les coses que passaven dins la coalició amb què es presentava a les eleccions fins no fa molt. Aspirar a moure coses a distància, però, no equival a poder llegir la ment de qui tenim al costat. Trenta o quaranta diputats. Qui té fam, somia rotllos.