Vull aprofitar l’avinentesa de l’Epifania i l’escàndol de
les cavalcades de reis d’enguany per
vindicar la bondat dels canvis. Alguns estan més empipats que una mona. Això d’haver
suprimit els camells i les oques no els ha agradat gens. No cal esmentar que la
presència de dones en papers tradicionalment reservats a hòmens que s’empastifaven
la cara de tarquim els ha acabat de traure de polleguera. València, per no anar-nos-en massa lluny, ha recuperat enguany la
Cavalcada de la Infància, es a dir, la
desfilada dels Reis d'Orient que ja se celebrava al nostre Cap i Casal durant
els anys de la República i que no tenia lloc des de l'any 1937. Ara,
l'Ajuntament de València ha tornat a celebrar-la amb l’ajut de la Societat Coral El Micalet.
La marxa va recórrer els carrers de València passat diumenge i les "magues de gener", en honor a la llibertat, la igualtat i la fraternitat, van desfilar en companyia de diversos elements de la cultura popular valenciana. Les magues també han arribat a Madrid, de la mà de Carmena. Ha estat molt comentat ¿I qui ho paga? Nosaltres, per exemple. Les de sempre. Les treballadores. Ja havíem mamprès a llevar els ornaments de Nadal la vespra de reixos (com diuen al meu poble) i heus ací que alguns clients s’han sentit anguniats i esberlats enmig del cor per aital atreviment. Que si no respectem les tradicions, que si naps, que si cols. No m’imagine com els hauria caigut la Cavalcada de la Infància. Hem hagut de tornar a posar l’arbre de Nadal, com si no tinguéssem prou d’haver-ne gaudit des de l’endemà de Halloween. El nostre és encara de plàstic, fill d’un temps en què era una llàstima fer servir arbres de debò per allò de l’escalfament global i la desforestació. Fins i tot, era normal veure petits avets intentant sobreviure baix el sol atuïdor de la Mediterrània d’ací i d’allà. No crec que el nostre clima permitisca eixa mena d’arbrat ni pujant a la Font Roja per tal de plantar-los. Però la tendresa té camins que la raó no entén. L’absència de caguerades al llarg del recorregut de les cavalcades esdevenidores serà tema d’alguna composició poètica. El propers Jocs Florals en seran testimoni.
La marxa va recórrer els carrers de València passat diumenge i les "magues de gener", en honor a la llibertat, la igualtat i la fraternitat, van desfilar en companyia de diversos elements de la cultura popular valenciana. Les magues també han arribat a Madrid, de la mà de Carmena. Ha estat molt comentat ¿I qui ho paga? Nosaltres, per exemple. Les de sempre. Les treballadores. Ja havíem mamprès a llevar els ornaments de Nadal la vespra de reixos (com diuen al meu poble) i heus ací que alguns clients s’han sentit anguniats i esberlats enmig del cor per aital atreviment. Que si no respectem les tradicions, que si naps, que si cols. No m’imagine com els hauria caigut la Cavalcada de la Infància. Hem hagut de tornar a posar l’arbre de Nadal, com si no tinguéssem prou d’haver-ne gaudit des de l’endemà de Halloween. El nostre és encara de plàstic, fill d’un temps en què era una llàstima fer servir arbres de debò per allò de l’escalfament global i la desforestació. Fins i tot, era normal veure petits avets intentant sobreviure baix el sol atuïdor de la Mediterrània d’ací i d’allà. No crec que el nostre clima permitisca eixa mena d’arbrat ni pujant a la Font Roja per tal de plantar-los. Però la tendresa té camins que la raó no entén. L’absència de caguerades al llarg del recorregut de les cavalcades esdevenidores serà tema d’alguna composició poètica. El propers Jocs Florals en seran testimoni.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada