Notícies de la nit de Cap d'Any

Aquest Cap d’Any he hagut d’alçar-me d’hora per ajudar a agranar les deixalles de la revetlla. El terra s’embruta molt amb confetis y gots de plàstic. Els pegats de les taques de licor no es dissolen fàcilment . Com encara fa calor, les formigues arriben en fileres que travessen les parets. Són les últimes convidades. Anem una miqueta desbordades, com en qualsevol feina, en tan assenyalada nit. A França, ves per on, s’ho passen calant foc als cotxes. Enguany només se n’han cremat 804, front als més de 900 de fa un any i el miler de fa dos. Amb el país en estat d’emergència i 100.000 agents al carrer, vigilant que ningú decidisca festejar l’aniversari de l’atemptat de Charlie Hebdo per compte seu, van uns nanos i peguen foc a vora 800 cotxes. Com si res. No m’ho explique, xica. He llegit que a la diada nacional francesa es van cremar 723, es a dir, un 23 per cent menys que a 2014 i que el ministre de l’interior francès estava, per aqueixa causa, ben content. La campanya incendiària de Cap d’Any ha deixat les autoritats franceses satisfetes, fins al punt de felicitar-se pel treball desenvolupat per les forces de seguretat. Enhorabona!

¿Penseu que són moltes les dones que cremen cotxes la nit de Cap d’Any a França? Em fa l’efecte que han de ser més aviat hòmens ben collonuts, actuant en grups, ebris i engrescats, tot just com els paios que van abusar d’ almenys 200 dones a la ciutat de Colònia i altres ciutats alemanyes la nit de Cap d’Any sense que la policia s’atrevira a fer molt per evitar-ho. La policia de Colònia sembla ser que anava curta de personal i estava absolutament desbordada, de manera que no podia fer front a les munions d’homes fortament ebris que van exposar a la vergonya pública un nombre de dones encara no definit. Els assalts van ser sistemàtics. Donar publicitat a aquests fets és necessari, però sense una ferma voluntat d’acabar amb aquesta manera de celebrar l’arribada del nou any, el coneixement públic dels fets pot ser contraproduent. Podria ser que l’any que ve el ministre de l’interior alemany ens reconfortara amb la notícia que ‘només’ 180 dones haurien segut assetjades sexualment, tot just com fa Manuel Valls amb la xifra de cotxes cremats, any rere any. Cotxes i dones, dos argument ben masculins per fer veure l’odi: Brandar foc les propietats privades i encauar la frustració sexual agredint les dones. No podem consentir-ho.